Jesús Sanz. Fa poc s’han complert deu anys de l’arribada dels primer detinguts a Guantánamo i no han faltat a la premsa nombroses referències a aquest aniversari, així com denúncies, comunicats i pronunciaments realitzats per part de diferents organitzacions de drets humans i de destacats membres de la societat civil. La gran majoria de la població coneix l’existència de Guantánamo i a aquesta gran majoria de la població li sembla una aberració l’existència d’aquest centre on es violen de forma sistemàtica els drets humans i on els interns que allí hi romanen estan en la més absoluta indefensió jurídica.

Vull relacionar Guantánamo amb l’existència d’altres centres menys coneguts. Fa uns dies, i amb motiu de la festa de Reis, Gonzalo Fanjul escrivia en el seu bloc aquesta entrada on presentava, en to humorístic però de denúncia, la situació que actualment es viu als Centres d’Internament per a Estrangers, una realitat molt menys coneguda i, a la vegada més propera.

BALTASAR DETINGUT

Madrid 5 de gener. Agències

En una operació policial contra la immigració irregular ha estat detingut aquest matí al castís carrer de Leganitos un ciutadà de raça negra que responia al malnom de Baltasar. Tot i que no s’ha pogut determinar amb certesa la seva nacionalitat, ell afirma que és membre de la reialesa d’un país exòtic. Se li ha requisat una caixa que podria contenir estupefaents. Després d’un estira i arronsa amb els agents, del qual aquests van sortir ferits pel llançament de caramels d’una mida considerable, el sospitós no ha pogut mostrar una documentació en regla, i per això ha estat traslladat directament al Centre d’Internament d’Estrangers d’Aluche, fins que no se li prengui declaració.

D’acord amb les normes dels Centres d’Internament, el detingut no ha pogut posar-se en contacte amb els seus familiars directes i no s’ha considerat necessària l’atenció mèdica per a curar-li les ferides fruit dels cops que va rebre durant l’” intercanvi d’opinions” amb els agents. Aquests fets, així com la impossibilitat d’assistir a una festa popular a la qual estava convidat la tarda del 5 de gener, han provocat reaccions agressives per part seva, incloent atacs verbals contra els responsables de custodiar-lo. Entre altres adjectius qualificatius difícilment atribuïbles a un membre de la reialesa, el detingut va proferir amenaces desconcertants com “Aquest any veureu més carbó que l’escura-xemeneies de la Mary Poppins, fills d’Herodes!” Les constants referències a aquest mineral han fet pensar les autoritats que l’origen del detingut potser sigui un país amb una important indústria minera.

Segons ha pogut saber aquest mitjà, el detingut serà traslladat els propers dies a algun país de l’Àfrica occidental, on sembla s’han identificat altres individus d’aspectes semblant. El trasllat es produirà tan bon punt el nombre de “baltasars” detinguts sigui suficient per a omplir un avió.

[Nota dels editors: aquest text és una petita broma de Nadal, però la realitat no fa gens de gràcia. Mentre redactàvem aquestes línies, durant el matí d’ahir, les Brigades Veïnals van denunciar sis batudes racials a la ciutat de Madrid. De les moltes coses que ha dit el nou Ministre de l’Interior des de que va jurar el seu càrrec, cap d’elles està relacionada amb l’obscenitat moral dels Centres d’Internament, heretada de l’actual candidat a la Secretaria General del PSOE. Corregir aquesta situació no és una qüestió d’ideologies, sinó dels mínims ètics dels quals ens vulguem dotar com a societat. Actuïn]

Fins ara, han sigut moltes menys les veus que s’han alçat sobre l’existència d’aquests centres i de motius no en falten. Vegin sinó, aquest breu documental realitzat sobre els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs) que no té desperdici. O aquest document sobre les condicions dels CIEs realitzat per algunes ONGs en el qual es dóna compte del buit jurídic en el qual es troben els interns i les condicions de vida que hi ha en aquests centres. També hi ha motius per a preocupar-se amb el que allí passa si es té en compte la mort recent d’un intern del CIEs de Zona Franca de Barcelona.

Per tot això, està molt bé que alcem la veu per demanar el tancament de Guantánamo, però també està bé o encara millor, que alcem les nostres veus denunciant l’existència dels CIEs i la indefensió jurídica en què es troben els que allí estan detinguts. Com diu Gonzalo Fanjul “no és una qüestió ideològica sinó de mínims ètics dels quals ens vulguem dotar com a societat”.

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here