J. I. González Faus. [Hecho en los primeros y últimos versos con frases del mismo Casaldàliga, del que ya dije una vez que manejaba los sonetos como Mozart las sonatas].

¡Voló tu corazón lleno de nombres!…
La amalgama de amores que cultivas
va tejiendo un tapiz de siemprevivas:
flores regadas de mujeres y hombres.

Tapirapés surcando el Araguaia
con orgullo de raza rediviva,
dibujan con el agua azul festiva
tu nombre en las arenas de la playa.

Y te acoge el Misterio en un abrazo
sin fin, que te recrea en Su regazo
de eternidad sin sombra de egoísmo.

Te vas, pero nos dejas un venero
de paz y de coraje; guerrillero
del mundo, de la Iglesia y de ti mismo.

Imagen extraída de: Religión Digital

2 Comentarios

  1. Tots ens sentim tristos, ja no tan sols per que ell ens ha d’eixart (tots tard o d’hora ens retrobarem per la fe en Crist), si no que a més a més ens sentim tristos per que no acabem d’assimilar el seu missatge, la seva d’eixa,,, Vivim temps confusos, abans segons don venia el vent sàvies quin temps faria,,, però és que ara, inclús axó està canviant. Abans quan era minyó la meva mare hem deia- Ep! fill quan surtis tapat bé que s’ha gitar morella, o be tramuntana- i tot seguit continuava dient-me-, -recorda que la morella no te amic i que l’home pobre no te abric- És adir; abans la praxi religiosa pocs problemes ontològics ens creava, poc més o menys tots sabíem quin vent bufava dintre l’església, ara uf, “embolica que fa fort” uns bisbes diuen això, altres allò, uns desmenteixen lo d’uns altres, ai, ai, ai,,, com no bufi aviat i fort el vent de l’Esperit Sant no tornaran les aigües manses al sí de l’església.

DEJA UN COMENTARIO

Por favor ingresa tu comentario!
Please enter your name here